Quan d’una matèria n’hi ha pocs que en coneguin els detalls, miau. Quan per fer-ne calen lleis, reglaments, procediments enrevessats i multitud d’informes per si de cas les coses es torcen, miau. I és que en matèria de contractació pública, som gat escaldat. Pels abusos del passat, en forma de corrupteles o corrupcions a persones,

Ara fa vint anys, VINT, que al solar que l’Institut Català del Sòl té a l’antiga fàbrica de l’Estrella de Badalona hi vàrem prometre la construcció de 375 habitatges de protecció oficial. Fa 8 anys, VUIT, que es redacta el planejament de les Tres Xemeneies, que en preveu al voltant d’uns 400 d’aquesta tipologia. I

Fa un any que vaig comprar les entrades per poder veure Joan Manuel Serrat. O Joan Manel. O simplement Serrat. A casa meva, el meu pare n’havia comprat algun casset i m’hi vaig enganxar, no pas escoltant les seves cançons dels inicis i en català, sinó les del disc de 1983, Cada loco con su tema.

El 1987, la Generalitat va llançar la campanya Som 6 milions, que en un dels anuncis deia “… i per governar-nos i ajudar-nos a progressar tots plegats tenim la Generalitat”. Ningú farà la campanya Som vuit mil milions. Qui l’hauria de fer? L’ONU, que és qui ens compta? El passat 15 de novembre vam arribar als vuit

Ara fa poques setmanes, el govern de l’Estat va aprovar la tramitació de l’avantprojecte de llei de transparència i integritat en les activitats dels grups d’interès. Si has arribat a llegir les dues primeres línies d’aquest article, t’animo a continuar per mirar de saber què s’amaga darrere d’aquest enunciat tan barroc. El que pretén la

“Bajo las once plantas del que fuera el edificio industrial más alto de Europa a principios del siglo XX, cerca de un millar de estudiantes diseñan el futuro de Siemensstadt, uno de los once barrios industriales que mutaran en distritos digitales para revolucionar la geografía de Berlín. El denominado proyecto Zukunftsorte tejerá una red de

Davant la meva tristesa existencial sense problemes greus i objectius, la meva psicòloga em va deixar ben clar que tots tenim dret a estar malament, a passar una mala temporada i, fins i tot, a queixar-nos-en sense sentir vergonya perquè n’hi hagi d’altres que sí que tenen problemes de debò. Seguidament, cal posar-se a treballar

Escriure sobre les raons que fan que les clavegueres aboquin al mar quan plou a Badalona és com escriure sobre la tornada a l’escola, el retorn a la feina després de les vacances, els carteristes del metro o les vagues als aeroports. Vull dir que és un clàssic, recurrent, i fins a cert punt un

Permeteu-me un article que no regalarà cap orella. Estic preocupat. Fins i tot diria que estic enfadat. És clar que aquests sentiments no m’afloren ni cada dia ni de manera permanent. Són un pòsit, una gota –malaia– que va fent forat i que, malgrat que no ha aconseguit que voti un extrem, que deixi de

A L’home revoltat, Albert Camus ens explica que l’autèntica revolta consisteix a dir no. Un no que nega, però que no renuncia. Un no que posa límits i diu “fins aquí sí, però més enllà no”. Callar és deixar creure que no es jutja ni es desitja res, que ens és igual. El revoltat és el