És innegable, els estats han monopolitzat l’arena política i de relacions internacionals durant segles. Són la unitat territorial organitzada jeràrquicament més alta i poderosa en l’escala política. Els estats tenen escó de representació a les Nacions Unides, custodien un banc central, tenen la força d’un exèrcit i el poder de decretar lleis, entre tants altres.
Tot i això, l’estatus juridicoformal dels estats i la seva sobirania, és a dir, el consolidat engranatge que els sustenta, no ens ha d’enlluernar a l’hora de passar a l’acció des dels municipis. A l’hora de ser influents en iniciatives de dinamització econòmica i en la política pública cal valorar si un agent és capaç d’influir sobre esdeveniments i també propiciar-ne.
Segons aquesta premissa, doncs, les ciutats s’erigeixen en agents de primordial importància per diverses raons. Primerament, són espais físics i concrets on la tecnologia i les activitats econòmiques es materialitzen, on la cultura es crea. Segon, són nodes d’intersecció des d’on les idees flueixen. Tercer, les ciutats compten amb un aparell polític, per petit que sigui. Quart, les persones s’hi senten identificades en primera instància, perquè hi neixen, hi creixen i en coneixen els recursos per teixir xarxes de col·laboració locals.
De fet, les ciutats tenen una història més antiga que els estats; però, com que no són agents sobirans, els estats les han eclipsades. Actualment, però, la globalització ha esborrat algunes barreres físiques i ha reforçat el rol de les ciutats a escala internacional, cosa que facilita el que s’ha batejat com paradiplomàcia. En les darreres dècades, els municipis han respost sovint a processos i amenaces globals amb iniciatives locals en camps com l’atur, l’habitatge, la pol·lució o la immigració. Fins i tot s’han posicionat en qüestions típicament reservades als estats com els drets humans o la desnuclearització.
Als Estats Units, des dels anys 80, diverses ciutats s’han batejat a elles mateixes com a ciutats santuaris i han ofert a les persones migrades la seguretat que d’allà no en serien deportades. De vegades, les ciutats han fet servir la seva autonomia local i han desafiat l’estat. Un cas conegut són els referèndums per la independència de Catalunya impulsats des de diversos municipis. Al Regne Unit, 17 ciutats pertanyents a la xarxa europea Eurocities publicaven un comunicat el dia 1 de gener de 2021 quan s’oficialitzava el Brexit en què feien pública la seva intenció de continuar formant part de la xarxa i de continuar cooperant a nivell europeu, independentment de la decisió del seu estat d’abandonar la Unió Europea. Així doncs, les ciutats tenen capacitat de mobilitzar recursos, assolir objectius i influir sobre altres agents.
Badalona és una ciutat de 220.000 habitants, per tant, no només pot sinó que ha de tenir la seguretat de posicionar-se: prenent part en xarxes regionals i globals, identificant els seus actius com la posició geogràfica, el volum de població, el campus d’excel·lència de Can Ruti, la zona empresarial de les Guixeres o de Badalona Sud, el patrimoni cultural infrautilitzat i treure’n rendiment amb impacte positiu de manera convençuda. Sabíeu que l’empresa que projecta les cadenes de muntatge dels avions Airbus té seu i planta a Badalona? Sabíeu que Sant Jeroni de la Murtra, fundat el 1416, ofereix avui en dia servei d’hostatgeria? Sabíeu que la Fura dels Baus va escollir Badalona per a la seva Fundació Èpica, un espai multidisciplinari de formació per les Arts arts escèniques? O que l’Institut Germans Trias i Pujol va participar en 99 projectes competitius i 503 assajos clínics generant gairebé 11 milions d’euros el 2019?
El batec de Barcelona com a capital ha d’irrigar aquestes oportunitats i no pas eclipsar-les fins a convertir Badalona en una ciutat fantasma o dormitori. Tots hem de tenir un compromís envers la nostra ciutat perquè prosperi en acordança amb la seva talla. Les escoles i els instituts han d’ensenyar als alumnes el capital badaloní. L’Ajuntament ha de treballar el posicionament de la vil·la a nivell institucional. Els ciutadans badalonins hem de parlar de la nostra ciutat no només sense recança sinó també amb orgull. Els empresaris s’han d’associar i col·laborar, han de detectar sinergies, crear clústers i emprendre iniciatives.
Perquè Badalona pot ser una marca i cal que entre tots la posicionem convençudament.
Minerva Estruch, membre de l’Associació Restarting Badalona
