Progressem o retrocedim? Els humans hem demostrat moltes vegades que som capaços de seguir trobant noves maneres de creació de valor econòmic i així continuar progressant com a societat. Només cal llegir una mica Steven Pinker per entendre que “en les últimes set dècades, els humans hem aconseguit una vida més llarga, més saludable, més segura, més rica, més lliure, més justa, més feliç i intel·ligent, no només a Occident, sinó a tot el món”.
No es pot dir, però, que siguem tan hàbils a l’hora de repartir la nova riquesa generada, vistes les grans desigualtats que hi ha ben entrats al segle XXI.
Encara més maldestres hem estat pel que fa a la preservació del planeta, esprement-lo com si no hi hagués demà, amb totes les eines que hem tingut a l’abast. Així com la nostra capacitat d’innovació i generació de riquesa ha crescut exponencialment al llarg dels segles, també ho ha fet la nostra capacitat de malmetre el planeta, tot i disposar del coneixement per evitar-ho. A partir del 1950 s’ha produït una gran acceleració de l’impacte humà sobre la terra que ens pot portar a un punt de no retorn. Si tota la població mundial tingués un estil de vida com el dels nord-americans, farien falta 5 planetes Terra. A les escoles de negoci més prestigioses ja han incorporat, en els seus ensenyaments, el planeta com un stakeholder més per a les empreses, governs i tota mena d’organitzacions.
Quants cops hem sentit dir que les dades són el petroli del segle XXI? Igual que el petroli ha sigut, i encara és, molt important per al progrés però fatal per al medi ambient, el mateix ens pot passar amb les dades: és una de les principals matèries primeres per a la innovació i el progrés. A la fabricació, les dades dels sensors en temps real milloren el manteniment predictiu, de manera que la maquinària industrial es pot reparar fins i tot abans que tingui l’oportunitat de trencar-se i provocar aturades en la producció. Al sector agrícola, l’anàlisi de les dades meteorològiques i de la humitat del sòl recollides per sensors intel·ligents pot optimitzar l’ús de reg i fertilitzants, de manera que els agricultors puguin maximitzar la seva producció de cultius. En l’àmbit científic, l’anàlisi de dades massives pot ajudar a desenvolupar millors eines de diagnòstic mèdic i millors models per predir el canvi climàtic i els desastres naturals.
Però l’ús i abús en l’accés a dades personals comporta riscos. El 2010 Mark Zuckerberg va proclamar “la privacitat ja no és una norma social”. Algunes de les empreses del negoci online estan fent servir la nostra experiència, convertint les nostres vides en dades i atresorant-les. Shoshana Zuboff ens alerta del risc més important: la capacitat dels actors de mercat per manipular-nos i modificar les nostres conductes, és a dir, per comerciar amb conductes futures. Només cal veure la pel·lícula Brexit: The Uncivil War o el documental Las mentiras de Facebook per fer-se’n una idea.
Estudis recents ens diuen que més del 90% dels consumidors no se senten còmodes amb la forma en què es comparteixen les seves dades personals en línia. La gent comença a adonar-se que quan fas clic o like alguna cosa més està passant. El documental El dilema social ha convertit la privadesa en un inici de conversa de sopars i trobades d’amics i parents. No és que les dades permetin predir el futur, sinó que el dissenyen.
Aquesta consciència no ens ha de fer caure en l’error de la tecnofòbia. La tecnologia no és el problema. Ho és aquesta forma de mercat, inimaginable fora d’aquest món digital, que impregna la tecnologia i l’utilitza per als seus objectius. S’estan desenvolupant noves tecnologies per protegir les dades mentre s’utilitzen per al processament i anàlisi segurs: confidential computing, privacy-aware machine learning o xifrat homomòrfic permeten compartir dades de forma segura en entorns que no són de confiança.
I què passa amb la Intel·ligència Artificial? Doncs només cal substituir la paraula “dades” per “Intel·ligència Artificial”. L’una sense l’altra es queden molt limitades. O millor dit, les sinergies entre les dues són el que els dona un potencial exponencial.
Si tenim clar que fer un bon ús de les dades i la tecnologia pot tenir grans beneficis per a la millora de la vida de les persones, ens cal disposar de (bons) mecanismes de governança, regulació i finançament per empènyer aquesta “economia de les dades” cap al camí correcte. La Unió Europea ha estat pionera a regular l’ús de les dades i, encara que la norma només s’aplica a Europa, les empreses d’arreu s’hi adapten per tenir accés al mercat europeu. La UE ha d’anar més enllà en el desenvolupament d’una economia digital competitiva, segura, inclusiva i ètica. Ens hi juguem el futur.
Martí Casamajó, membre de l’associació Restarting Badalona
