Fa unes setmanes, Microsoft comprava ChatGPT per integrar aquesta intel·ligència artificial (IA) Conversacional en els seus productes. Una IA Conversacional és un programari a qui li pots preguntar qualsevol cosa, la busca a internet, i et contesta.
“ChapGPT, fes-me una redacció de 500 paraules sobre la revolució industrial per a 4t d’ESO”. La fa i, a més, el profe no pot saber si copies.
Seguidament, Google presentava la seva, que es diu Bard. El dia que la presenten, li pregunten de prova:
– Bard, quines noves imatges pot captar el telescopi James Webb?
– Amb el James Webb es poden captar per primera vegada planetes fora del sistema solar.
I es va equivocar: imatges d’exoplanetes, ja en teníem l’any 2004.
També estan les IA Creatives, com Stable Diffusion o Dall-e. Aquestes generen imatges a partir de descripcions en llenguatge natural i bases de dades d’imatges.
“Dall-e, fes una foto de la meva habitació com si la pintés Van Gogh”. I la fa. Però ja estan començant a haver-hi les primeres demandes milionàries d’autors per plagi.
La IA està de moda, però què en diuen els acadèmics? Podem parlar de dos tipus d’IA: a) intel·ligència artificial general, que és aquella capaç de realitzar qualsevol tasca que fa un humà amb un rendiment igual o millor, i b) intel·ligència artificial feble, com són ChatGPT, Bard, Stable Diffusion, Dall-e, la llista que et recomana l’Spotify o el Google Maps.
Totes les IA febles són excel·lents completant tasques específiques, però estan lluny de la capacitat del cervell humà. Spotify no et recomanarà una cosa que no has escoltat mai, i Stable Diffusion i ChatGPT sempre necessitaran validar el contingut per no equivocar-se. I cap d’elles és capaç de posar-hi “intenció”, “amor” o “empatia”. Aquestes encara són qualitats humanes que les màquines estan molt lluny d’aconseguir.
Els tecnòlegs som molt optimistes, encara estem molt lluny d’una IA general. Però les IA que ja existeixen estan revolucionant tots els sectors. Avui dia, fem servir la IA en àmbits com el camp, per saber si l’ametlla amarga amb visió artificial i, en funció d’això, treure-la del procés d’empaquetament i tenir un producte de millor qualitat; a la botiga, per identificar si qui mira la pantalla de publicitat és home o dona i triar l’anunci més adequat, o a la salut, per fer un millor diagnòstic de càncer o de malaltia mental.
Moltes de les IA requereixen una validació final, altres no, però tots aquests canvis han arribat per quedar-se i arribaran cada vegada més de pressa.
Estem immersos en un procés de transformació digital de la mateixa intensitat que la revolució industrial. Abans, una persona s’encarregava de tot el procés de fabricació, feia créixer la vaca per aconseguir la pell i feia les sabates de cuir. Amb la revolució industrial, va canviar tot i cadascú es va especialitzar en una tasca on es formava i que feia molt bé (fer créixer la vaca o col·locar els seients dins el cotxe a la línia de muntatge). La IA i la robòtica habiliten que aquestes tasques es facin de forma que no necessitin persones. Això ho canvia tot. Les habilitats per poder participar i aportar valor que tenien els treballadors ja no serveixen. Una crisi en tota regla, i les crisis no són fàcils.
La Comissió Europea, a la “Brúixola Digital 2030”, indica que per aconseguir que aquest procés de transformació digital sigui exitós necessitarem, l’any 2030, que el 80% dels professionals tinguin nocions digitals bàsiques; 20 milions d’especialistes en TIC (ara en tenim 9), i que més del 90% de les pimes tinguin un nivell bàsic d’intensitat digital (avui són el 55%, segons l’últim informe DESI). Què podem fer?
Doncs, per una banda, formació. Des de Restarting Badalona ja ho diem: crear un ecosistema d’aprenentatge actiu i participatiu, adaptat i coherent amb un entorn dinàmic i en transformació permanent, que asseguri l’ocupabilitat, les oportunitats i la cohesió social. Promoure les vocacions STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), posant el focus en el talent femení que ens estem perdent per falta de referents. Fer cicles formatius mitjans i superiors especialitzats, d’IA, de big data… reskilling (reciclatge laboral) per a la gent que es queda fora, i acompanyament a la gent gran que al final seran també usuaris.
Necessitem també ajudar les empreses, sobretot les pimes, a digitalitzar-se. Molt bé el Kit Digital, però hi ha encara molta feina a fer. Els hem d’ajudar a no morir per no pujar al tren de la transformació digital.
Cal retenir el talent i captar-ne de nou. Tenim un territori meravellós, un sistema educatiu potent, empreses tractores, seguretat, natura, cultura i un clima bondadós. Però hem de millorar l’aposta per la investigació i impulsar grans projectes tractors reptadors que ajudin. No oblidem tampoc la potencialitat d’un sector com el de la salut, amb l’Hospital Germans Trias i Pujol com a referent.
És fonamental que l’administració acompanyi, que es digitalitzi més i més ràpidament, i que, així, alliberi recursos i els capaciti, formant-los per a feines de més valor des de dins de l’administració que ajudin l’ecosistema. Que sigui un catalitzador i no un aturador.
Actualment, l’única forma de crear intel·ligència que coneixem és amb la teva parella, amb algun requisit: cal que la càrrega genètica dels membres de la parella sigui complementària, X i Y, que tots dos estiguin en edat fèrtil, paciència, molt d’amor i dedicació.
Així que tranquils, tot i que la IA ha vingut per quedar-se i no és una moda, no substituirà els humans, de moment…
Miquel Angel Fernandez, membre de l’associació Restarting Badalona
