Tranquils. El títol de l’article busca l’interès (el clic). Una altra cosa ja serà que l’esforçat lector arribi a llegir tot el que ara em proposo dir sobre quelcom tan enrevessat i complex com és el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que ha de substituir el Pla General Metropolità (PGM) del 1976.
I és enrevessat i complex perquè el que es va fer 45 anys enrere ja no és allò, sinó tota una altra cosa fruit de les més de 3.000 modificacions que ha patit. I perquè l’urbanisme utilitza un llenguatge, un argot, només apte per a iniciats o experts, que difícilment pot seguir un ciutadà mitjà de l’àrea sobre la qual es pretén decidir el futur.
L’esforç de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per fer possible la participació, cal dir-ho, és notable. Una altra cosa és que els ajuntaments que en formen part hi estiguin col·laborant amb l’esperit que ells miren de traslladar. Per comprovar el que dic, us convido a visitar el web on s’ha penjat fins avui tota la informació disponible. Hi podreu trobar un munt d’informació i us endinsareu en l’argot que tant agrada als apassionats de l’urbanisme. També hi trobareu les veus, i els noms, en una llista d’experts que assessoren el pla, on es troben a faltar determinats perfils i professions, per sobrepoblació d’altres. Especialment, queda descompensada a favor dels arquitectes, que n’hi ha per fer quatre alineacions de futbol, i curta, ben curta, d’enginyers (un equip de futbol màxim) o d’advocats i economistes (que podrien alinear un equip de futbol sala).
Hi ha un urbanisme que s’imposa per la planificació i un urbanisme que es construeix per proposició
Si jo hagués de fer algun suggeriment, miraria que hi pogués haver més enginyers i economistes al terreny de joc. Tanmateix, crec que també fora bo cridar a la participació de sectors intensius en l’ús de l’espai metropolità. Ho dic per mirar de no comptar només amb els que poden teoritzar en un argot magnífic, sinó també amb els que condueixen els autobusos, les ambulàncies, els camions i les furgonetes de repartiment, els taxis o els cotxes de policia que han de travessar l’àrea. Nogensmenys, crec que caldria dir que aquest pla no és només una distracció per a iniciats. I ho dic perquè un pot tenir la sensació, des del món real, que aquí es reuniran uns quants tècnics i somiaran quatre truites. I no. Això va de veres. I com que va de veres, fora necessari que les patronals, els sindicats, les federacions i gremis o les associacions de professionals posessin la seva intel·ligència al servei de la nova àrea metropolitana que es vol proposar.
M’he llegit alguns dels documents que hi ha disponibles. Ja sé que, com diu el mateix redactor, “el pla no disposa de les eines de gestió ni disciplina, ni encara menys de la capacitat per posar en marxa polítiques d’acompanyament que permetrien complementar i fer més efectives les seves propostes”, però això encara em posa més en alerta sobre tot això que deia respecte dels sectors que han de ser activament presents i representats en aquest nou PDUM.
Fora bo que el pla fos un híbrid (dels usos híbrids se’n parla molt en aquest avenç de planejament) entre els que són als despatxos i saben dibuixar i els que són als carrers i saben transitar-hi. Entre els que són als plens municipals i aproven les ordenances fiscals i els que són als polígons o als vehicles i les paguen. Entre els que necessiten un habitatge i els que els fan possible. Hi ha un urbanisme que s’imposa per la planificació i un urbanisme que es construeix per proposició. No es pot només planificar sense atendre allò tan menystingut del “mercat”, perquè aleshores passa que tens milers i milers de metres de sostre teòricament per a habitatges en llocs que no vol ningú, per exemple. I això és el que hauria d’evitar aquest planejament. Que imaginés un excel·lent quadre, però que no trobés qui el pogués pintar.
Ferran Falcó, president de l’associació Restarting Badalona
