Tinc ganes que arribis, i d’ensenyar-te com érem i com som.
Visc en aquell terreny d’equipament que mai no es va desenvolupar fins que vam deixar que s’hi fessin uns habitatges compartits per gent gran, davant del mar, a prop de l’Anís del Mono. Aquest passeig és magnífic, la platja aguanta i aquells espigons inflables[1] que van posar a uns metres de la sorra, que s’inflen o es desinflen depenent de si ve temporal, aguanten molt bé l’embat de les onades i són eficaços mantenint un gruix de sorra suficient com per tenir platja tot l’any.
El pont del petroli encara és l’espai més trepitjat per tothom qui es desplaça a veure la ciutat els caps de setmana. Els biòtops marins [2] que van situar a la capçalera del pont ens han omplert d’activitat d’immersió i de pesca. Encara recordo el projecte, de 2010, desat en un calaix fins que algú va dir “coi, però si costa quatre euros!” i va desencallar-lo. És una mica el mateix que els espigons inflables. La ciutat hi va apostar i avui tenim més platja que d’altres ciutats de costa.
També vam invertir fa 30 anys, reforçant els col·lectors que porten l’aigua cap a mar amb els dispositius anti-descàrrega [3] que hi ha al seu tram final, quan són a punt d’entrar a mar. Aquella inversió que ens van fer els de la companyia d’aigua i hem anat pagant mica en mica ens ha resolt bastant bé els abocaments que hi havia quan plovia més del compte.
T’agradarà com ha quedat tot això de les Tres Xemeneies[4] . Qui ens ho havia de dir, que tindríem aquest parc, el barri nou i tantes oficines i aquest HUB de cerca tan important. És espectacular….hi ha gent d’arreu que estan mirant de portar aquí les seves empreses, perquè la força d’aquest entorn ha canviat el destí dels vells polígons que fa anys estaven condemnats a seguir essent vells i sense activitats de valor afegit. Aquesta mixtura d’usos, amb residencial, oficines i activitats industrials vinculades a tractors econòmics com les noves energies, les telecomunicacions i l’audiovisual, i els dispositius mèdics han capgirat el nostre destí.
I anirem al port. [5] Vam decidir promoure’l per empreses d’economia 4.0 i activitats d’oci i restauració potents, i tenim un nou PIER competint amb l’edifici de Barcelona Tech City del Palau de Mar. Es va canviar sostre comercial per portar despatxos professionals i vam encertar-la plenament. Hi tenim enginyers, arquitectes, dissenyadors, fins i tot advocats…treballen al Port, hi fan venir els seus clients, dinen a la zona….fins i tot n’hi ha que els treuen a passejar en barca….el canal va impulsar la zona d’una manera definitiva, ja fa vint-cinc-anys.
També vull que vegis la CACI [6]. El recordes? L’edifici aquell al costat del Port, fet de totxo vist, clavat a l’edifici que et comentava de Palau de Mar? Aquell centre cerca que s’hi va instal·lar ens ha fet venir tot d’spin-off i companyies del sector, que ocupen les naus de la zona del carrer d’Indústria. Hi tenim una parada del tramvia al davant, aprofitant els terrenys que va deixar lliure el tren, que passa ara per “l’antiga autopista”[7] .
“L’antiga autopista”…quin goig dir-ho!, encara hi treballen i no hem acabat la feina, però el soterrament és una realitat, i ara tenim un eix de connexió amb Barcelona i el Maresme on hi conviuen nous veïns, nous espais públics i equipaments. Hem cosit Badalona. No hi ha el “baixem a Badalona”. És espectacular aquest canvi, i el soterrament que s’ha fet, amb la tuneladora de l’antiga L9 foradant i fent-hi passar el transport públic, ens ha alliberat molt de sòl. Hi ha cotxes, però aquest eix ja no és una autopista, és una via, una Gran Via si voleu, i el canvi es nota molt.
L’altra canvi espectacular és a l’eix del coneixement en Salut que va des de Can Ruti fins el Polígon de Can Ribó. De muntanya a mar. La decisió de Can Ruti[8] de créixer en la trama urbana, de traslladar activitat a la ciutat, va ser un encert. Ja no ocupen més muntanya. Fixeu-vos l’edifici del BCIN[9] . Es va poder acabar, i avui acull estudis universitaris i les spin-off del món de la cerca que es fa a l’entorn hospitalari. És un canvi brutal, que de retruc ens ha capgirat el polígon. Ara hi tenim empreses de dispositius mèdics que produeixen el que la cerca al campus desenvolupa amb la seva gent. Realment hem construït un districte d’innovació i salut referent a Europa. Un Hospital assistencial i un cerca bàsica a la muntanya; les spin off o empreses que en surten, i tota la formació mèdica a la zona del BCIN, i quan el prototip mèdic de les spin off està fet, un polígon de suport com el de Can Ribó [10] per a la seva producció industrial.
Per cert, que en pocs mesos farem el Congrés de dispositius mèdics mundial, aquí a Guixeres, i la gent que vindran els tindrem allotjats en aquell edifici de Correus [11] malaguanyat al Centre de Badalona que es va reconvertir en hotel, i als hotels del Port i l’avinguda de Navarra, i al del Màgic i al nostre i emblemàtic Miramar…petit però encantador per tanta i tanta gent que encara ve a Barcelona.
Som un bon lloc on viure. Tenim la platja i la muntanya com sempre, però hem refet els nostres polígons, hem recuperat patrimoni, ens hem especialitzat i hem atret nova gent a viure amb nosaltres. L’ajuntament existeix però ja no es limita a moure papers, l’hem convertit en una agència local de dinamització. Som a totes les partides que es juguen al món per a ciutats que no són capitals. Tenim prou ingressos per a sostenir els qui no poden seguir, però hem bastit una sinèrgia escola-empresa que funciona. La gent d’aquí saben que hi tindran futur. No marxen. Aquest entorn, i els barris que hem connectat de manera amable, amb la xarxa verda [12] extensa que dóna un parc per cada 20.000 veïns, ens ha canviat la vida.
Avui juguem, tenim partit. Eurolliga amb la Penya i jornada de primera amb el Badalona. Ja teníem la infrastructura, un pavelló magnífic i un bon camp de futbol. Ens faltava ser una ciutat pròspera per tenir musculatura i plantejar-nos grans reptes. Especialitzar-nos en Salut i Energia ens ha fet créixer en empreses, algunes que ja teníem aquí fa dècades, i tenim bons sponsors i els camps plens.
Per cert, un dia anirem a l’exposició immersiva del Museu de la Badalona Romana[13] , és una experiència que ens porta a les arrels. Avui hi havia gent de Tarragona veient-la, crec que ens la volen copiar.
T’espero amb moltes ganes, Badalona.
Ferran Falcó, President de l’associació Restarting Badalona
[1] Aquesta tecnologia està modelada pel Cerca CIMNE i se’n preveu una prova pilot amb fons europeus per la innovació. Un dels llocs escollits serà al Delta de l’Ebre.
[2] Aquest projecte es va desenvolupar per la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament entre 2007 i 2011.
[3] Els anti DSU són una tècnica disponible que es podria finançar amb col·laboració público-privada, o fons FEDER. [4] El Pla Director Urbanístic s’ha d’aprovar definitivament el tercertrimestre de 2021. L’ús dels equipaments privat i públics estan proposats i s’està treballant per aconseguir Fons de Recuperació europeus. [5] El Port pot plantejar un nou pla d’usos per acabar el seu desenvolupament. Si ho fes prioritzant oficines per a empreses, podríem tenir un espai de treball competitiu i alineat amb la vocació tecnològica de moltes iniciatives que hi ha a Barcelona al voltant d’antics edificis patrimonials.[6] L’Ajuntament podria concessionar l’edifici directament al centre Cerca que s’hi ha interessat, o treure’l a concurs per a què sigui ocupat.
[7] Existeix el compromís de la Generalitat de redactar un pla urbanístic per a tractar l’autopista, i també una resolució del darrer debat de política general del Parlament que insta el govern a constituir un consorci urbanístic mentre redacta el pla. L’ajuntament ha previst mig milió d’euros al seu pressupost per encarregar treballs associats a la seva transformació.
[8] El campus de Can Ruti es troba en un treball per a reordenar i regularitzar els seus equipaments a la Serralada, i també està treballant propostes per a ser present a la trama urbana.
[9] Una de les possibilitats de creixement de Can Ruti fóra acabant els metres disponibles al BCIN, per a situar-hi les empreses que sorgeixen de la cerca bàsica que es fa al campus, i també formació de graus professionals vinculats a la salut.
[10] Imaginar l’especialització del Polígon en dispositius mèdics vinculats a l’activitat de Can Ruti té coherència amb projectes de creació de districtes d’innovació en Salut en altres ciutats europees.
[11] L’edifici de Correus tradicional fa 15 anys que està en una situació de provisionalitat, i ha acabat refent-se per seguir essent una oficina de Correus. Una oportunitat perduda per proposar una actuació emblemàtica per situar un Hotel al bell mig de la ciutat, que no s’ha de descartar en el futur.
[12] Badalona podria plantejar-se entrar als programes europeus d’incentius a l’aposta per esdevenir ciutats verdes. Una xarxa de parcs, amb la conversió d’espais urbans que avui no són prou verds, és plausible, conjuntament amb una inversió en la millora del verd existent, d’acord amb les prescripcions de treballs ja realitzats que en diagnostiquen el seu estat.
[13]La ciutat ha d’especialitzar-se, i en el terreny cultural el principal actiu continúa essent la ciutat romana. Invertir en tecnologia pot posar el Museu a la roda dels millors museus del món en aquesta matèria.
