De vegades sembla que els dispositius mèdics són el germà petit de la recerca biosanitària. Als mitjans sovint veiem notícies de noves teràpies i, ara més que mai, noves vacunes per revenir-nos de les malalties que més ens amoïnen. Tanmateix, rarament veiem notícies sobre els dispositius mèdics, tot i tenir també un gran impacte sobre la nostra salut, ser Catalunya una potència mundial en aquest àmbit i invertir-s’hi també grans volums en recerca.
Un dispositiu mèdic és qualsevol artefacte que, en contacte amb un pacient o en una mostra obtinguda d’ell, serveixi per guarir o diagnosticar una malaltia. Per tant, un dispositiu mèdic és des d’una tireta d’aquelles que de vegades ens posem sobre els petits talls sobre la pell, fins a un aparell de tomografia per emissió de positrons (PET) que pot costar perfectament més de mig milió d’euros. Una mascareta, per cert, també és un dispositiu mèdic.
Veiem, doncs, que l’àmbit dels dispositius mèdics és realment gran i heterogeni, on pot haver-hi implicació de molts elements diferents, des de petits tallers mecànics fins a grans hospitals que posen a prova els dispositius en un ambient clínic. De fet, al nostre país tenim un gran nombre de professionals, empreses i centres de recerca que de manera directa es dediquen al món dels dispositius mèdics. A Catalunya trobem des de grans empreses dedicades a aquest sector, com poden ser Grifols, Biokit o Palex, fins a la miríada d’start-ups que en l’última dècada ha emergit a la calor de la recerca tan potent de les nostres universitats i centres de recerca, com bé pot ser MiWEndo, start-up que tinc l’honor de dirigir, i moltes altres.
A Badalona es donen molts dels elements per acollir un sector que ara mateix es troba disgregat per tota Catalunya
Segons l’últim informe de la bioregió de Catalunya, elaborat per l’entitat Biocat, l’any 2018 les empreses catalanes de dispositius mèdics van facturar 3.109 milions d’euros. De la mateixa manera, el món dels dispositius mèdics ocupa un volum molt important de persones, enginyers de tota mena, recercaries en ciències biomèdiques, professionals sanitaris, gestors i experts en propietat intel·lectual, etc. Per tant, podem dir que és un sector transversal, amb un gran impacte sobre la població i uns rendiments econòmics més propers que la recerca en noves teràpies.
En el cas concret de Badalona, s’hi donen molts dels elements per acollir un sector que ara mateix es troba disgregat per tota Catalunya. Can Ruti és un dels hospitals amb més projecció del nostre país i dels més ben preparats per als estudis clínics que requereixen els dispositius mèdics. A més, existeix un espai extens tant per instal·lar-hi tallers per al prototipatge d’aquests dispositius o directament per fabricar-los i, el més important de tot, existeix una llarga cultura industrial i emprenedora que sovint és determinant per a la creació de noves iniciatives.
En aquesta línia, m’atreveixo a dir que l’Ajuntament ha d’impulsar la conversió dels polígons de Can Ribó i Sud cap a la creació del hub de dispositius mèdics de Barcelona. Així mateix, cal posar també en el tauler els 50.000 metres de sostre que sorgiran a les Tres Xemeneies per fer un gran salt endavant i, també, endarrere: tornar a ser industrial i ser-ho amb especialització tecnològica pel bé comú.
Ignasi Belda
Vice-president de l’Associació Restarting Badalona
