Vuit del matí a l’aula d’un institut públic de Barcelona entre Nou Barris i Sant Andreu. 24 alumnes de primer de Batxillerat. Alguns, pocs, encara mig adormits decideixen allargar una mica més l’atordiment de la nit passada. La majoria tenen una certa expectació i relaxament pel fet de tenir un “no profe” al davant. A la pissarra hi projecto una fotografia d’una avinguda del centre d’una gran ciutat i la pregunta és: hi veieu cap empresa? Quines? Un senzill exercici per explicar que les empreses estan molt presents en les nostres vides. Molt més del que la majoria de joves de 17 anys es pensa.
Segons l’enquesta que la fundació FemCAT ha fet al professorat de més de 100 escoles de Catalunya (ESO, Batxillerat i Cicles), els estudiants catalans saben què és una empresa, però les veuen lluny de la seva realitat i les relacionen amb estereotips que les vinculen amb conceptes com la generació de beneficis i el poder. A l’enquesta també hi han participat empresaris i directius d’un col·lectiu de més de 300 que, des de fa més de deu anys, impartim xerrades als instituts de tot Catalunya. Per als enquestats, el principal problema és que els joves tenen un coneixement molt parcial del que és l’empresa i només pensen en aquestes organitzacions com el lloc on aniran a treballar en un futur.
En les converses que s’estableixen a l’aula durant aquestes sessions, molt sovint hi detecto la percepció que treballar en una empresa és una cosa que hauran de fer per guanyar-se la vida, però que segurament hi trobaran un ambient hostil per part del cap o de l’empresari, que només està pendent de fer diners. Quan els pregunto si creuen que les empreses enganyen els clients, la resposta és gairebé unànime: sí! La feina és meva per convèncer-los que, avui dia, les empreses que “enganyen” els seus clients no tenen cap futur.
N’hi hauria prou amb apropar molt més els joves al món de l’empresa fugint d’estereotips ridículs i caducs
Pel que fa a la figura de l’empresari, el 40% del professorat opina que per a la majoria dels seus alumnes són persones riques i poderoses, però també són conscients que treballen moltes hores, que estan compromeses amb el que fan i que prenen decisions difícils. Altres docents destaquen alguns errors comuns, ja que alguns estudiants confonen la propietat amb la direcció de l’empresa, i altres relacionen l’empresari només amb la figura de l’autònom i l’emprenedor.
No cal fer apologia de l’empresari; n’hi hauria prou amb apropar molt més els joves al món de l’empresa fugint d’estereotips ridículs i caducs. No oblidem que durant 15 anys els nens de Catalunya han gaudit de la família del Club Súper 3, on hi havia un personatge malèvol que només pensava en els diners i el poder: el senyor Pla, propietari i empresari.
Tenim molts reptes al davant i una sensació de no saber com abordar-los cada cop més gran i generalitzada. Hem de créixer o decréixer? No podem créixer com fins ara, però si decreixem, com pagarem les pensions? I com es guanyaran la vida els nostres fills? Les xifres d’atur juvenil al nostre país són esfereïdores des de fa molts anys. La taxa a Espanya, la pitjor de la Unió Europea, està al voltant del 37%, mentre que la mitjana europea és del 17%. Això són uns 570.000 joves entre 16 i 25 anys. Si no ho resolem, no hi haurà cap futur per a ells (encara que salvem el planeta).
Ens cal un canvi de model econòmic, però sigui quin sigui les empreses hi continuaran tenint un paper molt important, que no hauria de ser gaire diferent del que els mateixos estudiants valoren com a aspectes positius: que les empreses siguin rendibles, que tinguin cura dels treballadors, que facin productes i serveis necessaris per a la societat i que generin llocs de treball. Amén!
Martí Casamajó, membre de l’associació Restarting Badalona
