El preu de la ciutat

/ / Noticies

Una persona que treballa a jornada completa hauria de rebre una remuneració suficient per sostenir-se dignament. Ara mateix, això no és així. Ho indica l’estudi publicat per l’AMB i la consultora KSNET on es calcula el salari metropolità de referència (SMR) de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) per al 2022. Aquest indicador posa xifres al llindar d’ingressos a partir dels quals una persona pot viure dignament. Tot i ser un càlcul corrent al món anglosaxó, es va dissenyar per primer cop a Catalunya i Espanya el 2016, de la mà de la mateixa AMB. El salari de referència quantifica una problemàtica que fa temps que es reivindica: la de persones que, tot i treballar, no tenen prou ingressos per mantenir-se.

El 2022, una persona sola necessitava un mínim de 1.735 € mensuals per viure dignament a Barcelona, o bé 1.495 € a la resta de l’AMB. Una parella amb una criatura, per la seva banda, necessiten un mínim de 1.466 € mensuals per cap a Barcelona i 1.330 € a la resta de l’AMB.

Malgrat que les mitjanes de l’estudi inclouen mostres de 6 tipus de municipis, segons el nombre d’habitants, només es comparteixen les dades desagregades per a la capital catalana. Per tant, no podem quantificar aquests ingressos exclusivament per a la ciutat de Badalona.

A part d’això, què més ens desvela l’estudi? El salari de referència de la capital és un 11% més gran que el dels municipis que l’envolten. A més, aquesta bretxa ha anat en augment amb els anys. També ha anat en augment el SMR mateix, que ha pujat un 8,1% i un 7,6% a Barcelona i a l’AMB del 2021 al 2022. Dins la categoria d’habitatge, el pagament del lloguer o de la hipoteca per a una persona que viu sola suposa un 47,7% del total del pressupost i, afegint-hi els subministraments, aquest percentatge puja fins al 63,29% de mitjana al conjunt de l’AMB, una dedicació molt superior a les proporcions recomanades per entitats governamentals i financeres.

A sobre, l’increment del SMR ha estat més notable a les llars de persones amb fills. No deu ser casualitat, doncs, que hi hagi “una major proporció de llars amb fills/es a la resta de municipis de l’AMB que a Barcelona”.

Per esbrinar el grau de realisme del SMR, m’ha encuriosit saber quines despeses s’han calculat com a “mínims per viure dignament” en cada una de les 9 categories considerades. Per arribar a aquests 1.735 € o 1.495 € que necessita una persona adulta a Barcelona o la resta de l’AMB, respectivament, em sorprèn que es pressupostin (mensualment): 0 € en educació, 20 € en transport, o 19, 50 € en neteja i higiene personal.

Queda clar, doncs, que el SMR no és cap disbarat a l’alça, sinó un càlcul en què malauradament una persona adulta no dedica ni un euro anual a formar-se, es limita a l’abonament mensual de transport (T-usual) amb el descompte del 50% actual, i gasta només 19,50 € a aspectes tan essencials com pasta de dents, productes menstruals, productes sanitaris no inclosos en la sanitat pública, bugades, sabons o neteja de la llar.

Observant el nostre voltant, podem fàcilment trobar persones que viuen, per força, amb menys ingressos mensuals. Segurament, també en coneixem que paguen lloguers o hipoteques de més de 762 €, que és la despesa mitjana en habitatge d’un adult sol a l’AMB. Algú podria pensar que aquestes persones són un exemple a seguir. Ara bé, havent posat números a l’assumpte, quins són els danys col·laterals dels nostres malabars per sobreviure? Quantes despeses bàsiques ens veiem en obligació de sacrificar? Quants joves veiem estroncada la nostra emancipació? Quantes persones no poden abandonar llars amb relacions abusives per la incapacitat de sostenir-se soles? Quants adults es veuen obligats a compartir pis? Quants problemes de salut mental de més tenim pel fet de viure amb l’aigua al coll? Quants d’aquests problemes queden sense tractar per manca de pressupost?

Si el mercat no és capaç de garantir als treballadors una vida digna, algú gosa, a aquestes alçades, negar la necessitat de regular serveis bàsics com l’habitatge, l’educació o la sanitat?

Minerva Estruch, membre de l’associació Restarting Badalona