Ja fa més de 175 anys que el Miquel Boada va aconseguir que es fes realitat el seu projecte, la línia de ferrocarril Barcelona Mataró. Era un projecte amb uns objectius clars, connectar el Port de Barcelona amb Mataró amb una tecnologia disruptiva, la màquina de vapor. Aquesta era molt més ràpida i eficient que els carros tirats per animals, i això facilitaria el transport de persones i mercaderies impulsant el desenvolupament econòmic de tota la regió.
En Miquel tenia un pla, va buscar inversors, tecnòlegs, aliats al territori i a fora, i ho va poder dur a terme. I això tot i la multitud d’entrebancs que va tenir pel camí. Miquel Boada va morir el 4 de març de 1848, uns mesos abans de la inauguració del seu projecte, però el seu llegat i lideratge ha arribat fins a nosaltres. Tots ens sentim orgullosos. Hi havia qui deia que era una màquina de l’infern, va patir fins a l’extenuació per trobar inversors, va haver-hi víctimes atropellades, homes i nens, però l’alternativa era quedar-nos enrere.
Fa unes setmanes vaig poder participar en una taula rodona, “de la ciència al mercat” on diferents organitzacions explicàvem com ho estàvem fent per no perdre el tren de la digitalització que ens està afectant a totes les organitzacions. Totes eren diferents, cadascuna tenia la seva estratègia, però totes havien fet l’anàlisi de la situació, establert objectius estratègics, fites que es puguin mesurar, i articulat un pla. I pel camí, com en el món de les startups, però també com ha passat tota la vida, pivotar per superar les sorpreses que ens dona sempre la realitat.
Fa uns dies vaig poder tornar a visitar l’exposició itinerant ‘Nova pantalla. El videojoc a Catalunya’, que us recomano tot i que no sigueu gamers ni tecnòlegs. La indústria del videojoc és una indústria que tancarà el 2023 amb prop de 200.000 milions de dòlars de facturació al món (més que el cine i la música junts), i que a Catalunya és cada vegada més rellevant. Però per arribar a aquest punt ja des del 2008 vam crear els primers graus d’animació i multimèdia (el CITM a Terrassa) i des del 2017 tenim una Taula del Videojoc on es concentra tot l’ecosistema públic i privat. Aquesta ens ha fet arribar a més de 4.000 professionals, més de 200 estudis i una facturació anual que esperem que s’hagi apropat als 1000 milions el 2023. Una altra vegada tenim un pla.
Jo crec que ho estem fent bé. Encara que de vegades no ho sembli i que acostumem a qüestionar-ho molt tot, avancem. Us convido a visitar l’informe ‘State of the Union: promises kept’ que parla dels 43.000 milions assignats per a la fabricació de semiconductors mitjançant la Llei Europea de Xips, la nova llei de Mercats Digitals que protegeix els usuaris en línia (menors també), intentant regular mercats digitals justos i oberts, o els 800.000 milions assignats amb els fons europeus Next Generation per a la modernització de les nostres economies.
Doncs, què hem de fer per anar de Barcelona a Mataró, o per aconseguir que la Ciència arribi al Mercat, o per pujar al tren de la nova indústria del videojoc? Doncs primer de tot tenir un pla a mitjà termini. Un pla personal, un pla com a organització com a nació i com a Europa. I si anem rascant veiem que en tenim més del que potser amb tant missatge de crispació de vegades podria semblar. Així que com va dir algú, “al loro, que no estamos tan mal”.
Miquel Angel Fernández, membre de l’associació Restarting Badalona
