Preguntem-nos, per exemple, si subvencionar el lloguer i explicar que això emanciparà els joves és cert. Preguntem-nos si hi pot haver emancipació sense bons salaris. No. I no hi ha bons salaris sense bones empreses. I no hi ha bones empreses sense polítiques a favor de la seva implantació, ampliació o competitivitat. Preguntem-nos –pregunteu-vos els

Fa setmanes vaig entresentir una conversa de feina en una cafeteria badalonina. Un home preguntava a la dona amb qui compartia el cafè on tenien les oficines i ella li va contestar que eren a les Guixeres. “Ah, ostres, en un polígon industrial esteu?”, li va etzibar amb to de compassió. La dona va justificar

Vuit del matí a l’aula d’un institut públic de Barcelona entre Nou Barris i Sant Andreu. 24 alumnes de primer de Batxillerat. Alguns, pocs, encara mig adormits decideixen allargar una mica més l’atordiment de la nit passada. La majoria tenen una certa expectació i relaxament pel fet de tenir un “no profe” al davant. A

Confesso que no hi sé anar. Fins i tot diria que no m’atreveixo a agafar-los. Però també he de dir-vos que el problema que tinc amb els patinets no és culpa seva, sinó meva. Potser per l’edat que tinc no m’hi veig a sobre. Simplement no confio en mi mateix, a l’hora de manegar-los. I

Què tenen a veure Raphael i el propietari d’una cadena de retail i franquícies número 1 a Europa? I què tenen a veure les actituds i accions dels dos envers l’ocupabilitat juvenil i la de la gent que ja supera els cinquanta anys? Em faig aquestes preguntes a partir de l’experiència d’haver viscut el concert de l’un

Treballar per aconseguir “llibertat i felicitat per a tothom”. Aquest és el referent que va plantejar el president Aragonès durant el seu discurs en l’acte de presa de possessió. No és el primer ni serà l’últim líder polític o empresarial que situï la felicitat com un horitzó a l’hora d’emmarcar la visió, utòpica si es

Vostès, com jo, són ciutadans de la gran ciutat. De la Barcelona metropolitana. De qualsevol de les ciutats que la coronen. Vostès, com jo, saben els problemes que tenim a les nostres ciutats. Problemes que deriven de les diferències entre els nostres barris, de les diferències entre els nostres nivells de renda. És recurrent el