Com la resta de ciutats europees i del món, Badalona s’enfronta a reptes de tipus ecològic, socioeconòmic, sanitari i cultural, que creuen fronteres i que tenen un impacte directe en la ciutadania. Són reptes que marcaran el nostre futur i que només es poden abordar de manera global. El més recent i brusc, per la rapidesa i la gravetat dels seus efectes, és la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2. Les conseqüències més severes de l’actual crisi es donen a les ciutats i recauen sobre les persones en situació de més vulnerabilitat. Segons les Nacions Unides, el 90% dels casos registrats de Covid-19 s’han concentrat en entorns urbans i, dins d’aquests, en els barris més empobrits.
Les primeres accions de resposta a la pandèmia van venir de la mà dels Estats, però després han estat les ciutats les que han plantejat solucions imaginatives, identificant les vulnerabilitats, creant xarxes de solidaritat i mobilitzant recursos entre la ciutadania. Ara, la nova situació derivada de la pandèmia demana de les institucions una primera generació de mesures de reacció ràpida i una estratègia de sortida coordinada. Caldran inversions sense precedents a curt termini, de tipus social, per evitar que les persones que es troben en situacions de més risc caiguin de la banda del cercle de la pobresa, i també inversions en suport al teixit econòmic i productiu per minimitzar l’impacte en llocs de treball.
Efectivament, totes les administracions es preparen per sol·licitar els recursos que el pla de recuperació Next Generation EU ha d’injectar. Perquè arribin fons a Badalona, també haurem d’identificar quines són les necessitats i consensuar unes prioritats per a la recuperació. Després, preparar les dades, l’argumentari i el pla de treball que justifiqui la necessitat dels fons europeus per a la nostra ciutat.
En segon lloc, més enllà de la reacció a l’emergència, cal començar a treballar en una sortida sòlida per a la ciutat en els pròxims anys. Ara que les vacunes permetran emergir progressivament de la fase més crítica, ens podríem avançar i pensar com gestionarem futures situacions de crisi. A escala local, es poden identificar els punts d’estrès de Badalona per reforçar les mesures preventives, de manera que la ciutat i la seva població siguin més resilients davant dels nous xocs sanitaris, ecològics o econòmics, per mencionar els més evidents i immediats.
En tercer lloc, i a mitjà termini, caldria començar a treballar en un model de desenvolupament local estable i robust que reforci Badalona de forma social, econòmica i mediambiental, i que alhora sigui responsable amb l’entorn. Un model que doni resposta a les necessitats i les expectatives de la ciutadania, garantint el seu benestar material i emocional, però sense comprometre la vida de les generacions futures i assumint la nostra quota de responsabilitat global, com pertoca a una ciutat metropolitana europea com la nostra.
Si Badalona consensua una Agenda 2030 i una Agenda Urbana, estarà construint el seu futur i assumint la seva quota de responsabilitat global
Les ciutats del nostre entorn ja ho estan fent. Barcelona, però també Mataró, Manresa, Granollers, Terrassa o Viladecans, per citar-ne algunes de properes, treballen per un desenvolupament local amb la mirada posada en el 2030 i atenent els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Són estratègies que depassen els mandats polítics i que tenen en compte els criteris de sostenibilitat global establerts a l’Agenda 2030 de NU. Al mateix temps, aquests municipis prioritzen uns eixos estratègics de treball de ciutat que responen al perfil i context propis i es fonamenten en les seves fortaleses, els seus trets distintius i les aspiracions de la seva població. Ho fan per mitjà de processos àmpliament participats amb diversos col·lectius públics i privats, entenent com a privat qualsevol col·lectiu amb o sense ànim de lucre.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, o Objectius Globals, inclosos a l’Agenda 2030, són una pauta d’actuació global, basada en la recerca, internacionalment acordada per erradicar la pobresa, protegir el planeta i aconseguir una prosperitat sostenible per a tothom. Derivat de l’Objectiu número 11, es va aprovar la Nova Agenda Urbana, que orienta les polítiques públiques locals per a unes Ciutats Sostenibles.
Dit així, semblarien objectius inabastables i allunyats de les necessitats de Badalona, que són prou definides i urgents. No obstant, institucions de diferents nivells han desenvolupat mesures molt pràctiques per aterrar-los, amb uns marcs d’indicadors molt específics, que donen solucions reals per a cada context, també per a una ciutat com Badalona. La quantitat d’exemples i l’experiència acumulada per governs de tots nivells d’arreu del país, d’Europa i del món és molt rica, s’actualitza contínuament i permet aprendre i transferir sobre segur.
I quins són els avantatges de dotar-se d’una Agenda 2030 i una Agenda Urbana per a Badalona?
Primer, que permet desplegar una estratègia coherent per a la ciutat i blindar unes línies prioritàries de treball de cara a la pròxima dècada, independentment de les alternances polítiques.
També atorga una posició sòlida per accedir als fons previstos dins del nou marc de finançament europeu. Perquè les ciutats que tinguin en els pròxims anys una Agenda Urbana que incorpori les prioritats globals, i alineada amb Europa, es trobaran més ben posicionades, sobretot tenint en compte que la Política de Cohesió reserva un 6% dels fons al suport directe a polítiques de desenvolupament urbà sostenible.
Internament, obre processos participatius que involucren col·lectius ciutadans i els fa corresponsables del seguiment de les mesures acordades. Un dels aspectes més rellevants de l’aplicació de l’Agenda 2030 és que fa responsable tothom, des dels Estats fins a cadascun dels ciutadans, passant pels diferents nivells de govern.
I finalment, posiciona i dona visibilitat a la ciutat i la situa en el mateix nivell de responsabilitat que altres ciutats del nostre entorn més proper, però també nacional i europeu, amb el desenvolupament global sostenible.
Per això, si Badalona es decideix a treballar per consensuar una Estratègia 2030 i una Agenda Urbana, estarà construint el futur de la ciutat i assumirà també la seva quota de responsabilitat global.
Mireia Sanabria, membre de l’associació Restarting Badalona
