Encarrilat ja el procés de vacunació contra la Covid-19, és el moment de fer front amb fermesa a l’amenaça més gran que tenim com a societat, que no és una altra que l’emergència climàtica. Tal com passa amb la Covid-19, no existeix una única mesura contra l’emergència climàtica, sinó que hi ha diverses actuacions que es poden fer per tal de combatre-la.
Entre les principals causants d’aquesta emergència, podem destacar les emissions de CO₂ derivades del transport i la generació amb combustibles fòssils per cobrir necessitats energètiques. Per tant, per fer-hi front, necessitem, entre d’altres, deixar de cremar combustibles fòssils per moure’ns o per fer-nos arribar els productes que consumim, així com reduir i descarbonitzar el nostre consum elèctric.
Pel que fa al consum elèctric, existeix una forma barata, sostenible i viable per fer aquest procés de canvi, com ara cobrir les teulades i pàrquings de panells solars. D’aquesta forma, totes aquelles persones o empreses que disposin d’una teulada (pròpia, o a 500 metres a la rodona), poden convertir-se en generadors d’energies renovables de proximitat, aportant al planeta la seva vacuna contra l’emergència climàtica –a banda d’estalviar-se diners de la factura elèctrica–.
Cal recordar que Badalona és una ciutat de tradició energètica. No és casual que dos dels símbols més destacats de la ciutat siguin precisament dues infraestructures energètiques (això sí, en desús). D’una banda, el Pont del Petroli, que va servir fins als anys 90 per descarregar productes petrolífers des de vaixells cisterna. De l’altra, les Tres Xemeneies, una central de fueloil i gas, parcialment ubicada a la ciutat, i que servia per abastir d’electricitat bona part de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fins i tot parlant de renovables, cal recordar que a principis dels anys 2000 a Badalona teníem una empresa que fabricava panells solars, Helios Energy Europe, ubicada a les Guixeres.
Cal preguntar-se, doncs: i ara, què? Com pot Badalona capturar les oportunitats que el nou model energètic ens proporciona? La solució no passa, siguem clars, per substituir la central de les Tres Xemeneies per una central nuclear, com proposa un dels personatges de la lúcida obra de teatre Radiacions (Juliana, E & De Jòdar, J., 2011). El futur de l’energia tampoc no vindrà pas en grans vaixells petroliers que es descarreguin per un pont al mig de la ciutat.
L’energia del futur (que cada vegada s’acosta més al present) serà descentralitzada i renovable. El nou model energètic consisteix a produir tota l’energia de proximitat possible, a través de l’autoconsum, complementat amb emmagatzematge i plantes renovables sobre terreny que portin l’energia restant per la xarxa elèctrica existent.
Per tant, en el cas de Badalona, al primer que hem d’aspirar és a aprofitar al màxim el potencial renovable de la ciutat i, en concret, solar. A manca d’espai sobre terreny, teulades. Segons els càlculs de l’Ajuntament de Badalona, es podrien generar a la ciutat uns 220 GWh/any. Si agafem una mitjana de 10 kW per instal·lació i 1.500 hores de producció, a Badalona es podrien fer unes 15.000 instal·lacions. Si bé és cert que, segons l’INE, Badalona té 14.952 edificis, cal tenir present que a un edifici es poden fer diverses instal·lacions. Evidentment, no totes les teulades són aptes per instal·lar-hi plaques, sigui per tems d’estructura o per ombres, però la majoria sí que ho poden ser.
Tanmateix, si analitzem les dades d’instal·lacions solars a les teulades de Catalunya, veiem que Badalona va molt endarrerida respecte a la resta del territori. El poble líder a Catalunya en “vacunació climàtica” és Santa Eulàlia de Ronçana, amb 16 instal·lacions solars per cada 1.000 habitants. També destaquen Sant Quirze del Vallès, amb 7,2 instal·lacions per cada 1.000 habitants, o Sant Cugat del Vallès, amb 6. I Badalona? Doncs es queda amb un vergonyós 0,2 instal·lacions, amb només 49 instal·lacions registrades. Em diran, sense dubte, que estem comparant pomes amb peres, i que Badalona no és comparable a Sant Cugat. Tenen raó. Comparem-nos, doncs, amb les dues ciutats més semblants en població, com ara Sabadell o Terrassa. La primera, amb 151 instal·lacions i la segona, amb 140, per les 49 de Badalona que hem esmentat. És a dir, Badalona està tres vegades pitjor.
Per posar-hi remei, el primer que ens cal és fer més pedagogia des de l’Ajuntament en favor de l’autoconsum solar, explicant a la gent els avantatges d’aquesta forma de generar energia, així com explicar els beneficis fiscals que té (especialment en l’IBI). També cal donar exemple, omplint tota teulada municipal viable de plaques solars, i fer programes de foment de l’energia solar als polígons industrials de Guixeres i Badalona Sud.
Sens dubte, és molt positiu encapçalar la cursa per acollir, en el marc del projecte de reconversió de les Tres Xemeneies, l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC) –passant abans per la CACI– així com, esperem, en un futur, l’Agència de l’Energia de Catalunya. Però a banda d’això, cal construir un teixit productiu a la ciutat, de pimes i autònoms, que ens permeti omplir les teulades de plaques solars, generant ocupació local i aportant, des de Badalona, el nostre granet de sorra (o millor dit, de silici) a la campanya de vacunació mundial contra l’emergència climàtica.
Daniel Pérez, membre de l’associació Restarting Badalona
