Preguntem-nos, per exemple, si subvencionar el lloguer i explicar que això emanciparà els joves és cert. Preguntem-nos si hi pot haver emancipació sense bons salaris. No. I no hi ha bons salaris sense bones empreses. I no hi ha bones empreses sense polítiques a favor de la seva implantació, ampliació o competitivitat. Preguntem-nos –pregunteu-vos els

Fa setmanes vaig entresentir una conversa de feina en una cafeteria badalonina. Un home preguntava a la dona amb qui compartia el cafè on tenien les oficines i ella li va contestar que eren a les Guixeres. “Ah, ostres, en un polígon industrial esteu?”, li va etzibar amb to de compassió. La dona va justificar

Vuit del matí a l’aula d’un institut públic de Barcelona entre Nou Barris i Sant Andreu. 24 alumnes de primer de Batxillerat. Alguns, pocs, encara mig adormits decideixen allargar una mica més l’atordiment de la nit passada. La majoria tenen una certa expectació i relaxament pel fet de tenir un “no profe” al davant. A

Confesso que no hi sé anar. Fins i tot diria que no m’atreveixo a agafar-los. Però també he de dir-vos que el problema que tinc amb els patinets no és culpa seva, sinó meva. Potser per l’edat que tinc no m’hi veig a sobre. Simplement no confio en mi mateix, a l’hora de manegar-los. I

Què tenen a veure Raphael i el propietari d’una cadena de retail i franquícies número 1 a Europa? I què tenen a veure les actituds i accions dels dos envers l’ocupabilitat juvenil i la de la gent que ja supera els cinquanta anys? Em faig aquestes preguntes a partir de l’experiència d’haver viscut el concert de l’un

Treballar per aconseguir “llibertat i felicitat per a tothom”. Aquest és el referent que va plantejar el president Aragonès durant el seu discurs en l’acte de presa de possessió. No és el primer ni serà l’últim líder polític o empresarial que situï la felicitat com un horitzó a l’hora d’emmarcar la visió, utòpica si es